Joana, deesa de la SEPC

La Joana és una noia molt maca, aquí hi coincideix tothom. Però si desitgem aprofundir més a l’interior del seu psique, per intentar de definir-la, ho tenim difícil. Si la vulguéssim definir amb una sola paraula, probablement passaríem nits i nits buscant al diccionari adjectius, sense que cap ens acabés de convèncer. Alegre? No és prou precís, ja que l’estat en que es troba la Joana no és la permanent felicitat i l’estada dalt d’un núvol. Motivada? Tampoc acaba de convèncer, ja que tot i que es motiva un piló, això no és prou com per definir el seu caràcter. Extrovertida? Ho és, clar, però no sempre, i no podem basar-nos en aquest adjectiu per definir-la. Conscient? Aquesta qualitat la té, i és molt apreciada, però no podem dir que sigui imprescindible per a entendre com és. Independent? També, però realment això és tant important? Empàtica? La qualitat de saber fer seves les qüestions dels altres és important, però potser és millor que busquem més profundament... Integrant? Aconseguir que la gent s’hi trobi bé al seu costat i ningú es trobi desplaçat és importantíssim...
Després de 14 diccionaris consultats, desenes d’adjectius que no coneixia que he après, i hores i hores d’intentar arribar a definir la Joana he arribat a una conclusió: La Joana és Joana.

Em va demanar un dia que la definís, i heus aquí la definició. És una persona a la que li tinc molta estima, i que, a més, té el grau de deesa de la SEPC de Palau, títol que s'aconsegueix quan has pagat l'impost revolucionari amb religiositat, i has passat afirmativament el ritus d'iniciació amb més de 25 persones diferents.