Des de l'albor dels nostres temps com a nació diferenciada, el català ha estat un poble guerrer i combatiu.Començant per l'expansió per la península ibèrica, les conquestes a tot el mediterrani, passant pel Corpus de sang de 1640 fins la resistència a la guerra de successió, el poble català va demostrar de quina fusta estava fet, no cedint un pam de terra i lluitant fins l'últim alè. Mítiques són les imatges de Bandera negra (victòria o mort), o els atacs dels almogàvers cridant "Desperta ferro!".
No obstant, després de les penúries i tanta sang vessada, sembla que el poble català hagi esdevingut adormit, que aquella valentia i coratge que ens caracteritzava hagi deixat lloc al seny i la moderació.
Però aquest canvi no és global, és més, els espanyols i els francesos continuen posseïnt-ne d'armes, i tant! Sols cal veure com honoren els seus antics generals, i com disfruten amb les passejades militars. Davant d'això, el poble català calla i no reacciona. Ells tenen armes, i nosaltres volem guanyar els nostres drets amb paraules.
I els suposats nacionalistes, en comptes de fer el que pel nom els pertoca, és a dir, lluitar pel creixement nacional del país, semblen disposats a acceptar aquest model de societat en que prima el "seny" sobre la "rauxa", que tant característica havia estat del nostre poble; un poble que desitgen visqui a remolc de la burgesia, sense anticipar-se als esdeveniments i sense lluitar pels seus drets inalienables negats.
Per tot això, amb el ferm desig de tornar a fer sentir als catalans la seva nacionalitat, el poble català s'ha de preparar pel que pugui succeir en un futur, entrenant-se i no donant mai una batalla per perduda, i així, quan la pàtria ho reclami, anar a lluitar per la llibertat.
Aquell qui es nega al "per tots els mitjans", i tot i això és independentista, li interessarà saber els més de 90.000 efectius que té l'exèrcit espanyol, i segur que ja s'haurà adonat de l'extensió de les forces de repressió de l'estat (guàrdia civil, policia nacional, Mossos d'Espanya...). En el fons, els qui neguen la justa resposta són uns hipòcrites, que porten odi cap a tot allò que significa un canvi, i que la seva visió de l'independentisme és un simple regionalisme folclòric.
CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!
PAÏSOS CATALANS ENDAVANT!
