divendres, 16 de febrer del 2007

Incults

No us parlaré de la superioritat del pensament independentista. Tampoc us exposaré els motius pels quals els independentistes som més llestos que qualsevol espanyolista.

Simplement, mireu aquesta foto on s'aprecia el seu nivell cultural i ortogràfic. Senzillament lamentable.No obstant, veure aquesta imatge símbol de la seva decadència m'alegra. Aquests són els defensors de la unitat d'Espanya?

Si la distància més propera entre dos punts és la línia recta, i aquest tipus de brètols són els que se'ns hi interposen, a què estem esperant?
Prou estatuts, prou entrebancs, prou murs, prou falsa democràcia, prou agresions, prou espoli, prou corbes.
És hora de fer el nostre camí, ben recte cap a la independència.


dimecres, 7 de febrer del 2007

Que ens fotin!


Friso perquè el tribunal suprem digui que l’estatut sobrepassa la intocable constitució espanyola. Friso perquè l’estatut pateixi una nova retallada.

Friso perquè continuem exactament igual que ara, si no pitjor.

El poble català, adormit durant molts anys, no podrà mostar-se impassible davant una privació de drets tant evident, on la democràcia és sinònim de dictadura de la majoria.

Realment l’estatut aprovat pel parlament el 30 de setembre del 2005 no era res. No assegurava un reconeixement a la nostra única identitat, la catalana.

Tot i així, aquell estatut ha esdevingut un símbol pels nacionalistes moderats.
Si ens neguen fins i tot aquest estatut de pena, què podem esperar dels dominadors veïns?

Si realment aquest estatut es retalla més, haurà arribat el moment definitiu per passar a l’acció: un poble que està fart de baixar-se els pantalons i fer-ho sense vaselina, lluitarà per passar pàgina cap a un futur on no es depengui dels capritxos de l’amo.

Per cada putada que ens fan, 50.000 catalans més comprenen que en aquest estat no hi fem res.

El marc constitucional s’esgota, companys. S’acosta l’era de la independència!

divendres, 2 de febrer del 2007

Colom va sortir de...Andalusia?

Companys, avui us deixo un fragment de l'evidència que va descobrir un company en el seu viatge a Huelva, d'on suposadament van partir les tres caravel·les amb les que Colom va descobrir Amèrica.

Un cop visitat el bonic poble de Moguer (ple de cases blanques d'estil andalús) vam seguir la ruta turística que indicava el "moll" de Palos, on van fletar una de les caravel·les, si no recordo malament
Vam arribar fins a la vora del riu, que és a cinc-cents metres de la darrera casa de Moguer i a un kilòmetre i pico de la plaça de Moguer, la qual cosa fa evident que Moguer era un poble que vivia a esquenes del riu, en aquell temps (i encara ara) riu que passa per una zona d'aiguamolls de molt gran extensió. Cal remarcar que al dit "moll" o "port" de Moguer no hi ha cap barca ni n'hi ha hagut mai. L'absència de tradició marinera és total i absolutament evident, i sobretot en aquella època on les malalties eren molt més letals que avui dia i les condicions d'higiene eren molt més precàries. Per tant és absolutament impossible que salpés de Moguer cap caravel·la, a no ser que fos una caravel·la Hovercraft.

Un cop vam veure que de Moguer no va salpar mai dels mais cap caravel·la (fins i tot en un cartell turístic de la població hi diu "cuesta creer que de Moguer saliera una carabela"), ens vam dirigir a Palos de la Frontera, un poble semblant a Moguer però amb menys encant i possiblement més nou. De vila fortificada "nasti de plasti", i el "castell" són dues totxanes d'amunt d'un petit turó... O sigui: res.
Palos és com Moguer: un poble que dóna l'esquena al riu. Podem dir el mateix que hem dit de Moguer, però afegint-hi que el suposat "port" encara és més lluny del poble que el suposat port de Moguer. Les condicions d'aiguamoll encara són més evidents, i el poble o el govern espanyol hi han construït un moll de fusta per intentar colar la ficció inventada. Fang i més fang, és l'única cosa que s'hi pot veure...
En Jordi Bilbeny em va indicar que les caravel·les tenien un calat d'uns 3 metres aproximadament, i que per poder anar segures el riu havia de tenir una fondària de com a mínim el doble de metres. Tenint en compte que la zona és absolutament plana i molt extensa d'àrea, per aconseguir 8 metres de fondrària caldria un fluxe d'aigua enorme, i quan dic enorme vull dir: REALMENT enorme. En Marc, però, va fer una indicació molt encertada: és impossible que el riu arribés a la fondària de 8 metres, ja que això implicaria un desnivell altíssim respecte el mar atlàntic amb el que comunica... I de fet resulta que el riu creix amb la marea... Per tant torna a ésser impossible, tant ara com fa 500 anys, que s'hi aconseguís una fondària de 8 metres, o de 6 o de 5. Ni tant sols de 3, diria jo... I a això hi hem de sumar dues coses: el Monastir de la Ràbida és a uns 8-10 metres d'alçada sobre el nivell del riu. Que potser era un monastir Venecià?
Una altra cosa que apuntaré és l'inexistència d'arbres i, per tant, de fusta. Actualment hi ha pins plantats de fa poques dècades. També hi ha eucaliptus, però fora d'aquests arbres, tots ben alineats i agrupats, i aïllats d'un paisatge àrid i desèrtic, no hi ha res més: només matolls... I dic jo: es poden construir caravel·les amb només matolls?


Si voleu conèixer més evidències de per què Colom no pugué salpar d'allà, visiteu la web http://xaroussek.blogspot.com/ , on també trobareu articles de gran interès sobre altres temes.

diumenge, 28 de gener del 2007

Apaguem les llums


El dia 1 de febrer a de les 19:55 a les 20:00 es proposa apagar tots els llums per donar un moment de descans al planeta (la proposta prové de França). Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser brutal.

Només 5 minuts i aviam què passa.

Sí, sí, ja sé que estarem cinc minuts a les fosques i amb cara de tontets, però recordeu que internet té molta força i podem fer quelcom gran.

Passeu la notícia.

Llàstima que no tingui gaire repercussió (gràcies, mass-media :-D), però realment trobo que està bé. Es demostrarà realment quan podem estalviar.

Des d'aquí us convido a fer-ho: no costa res i s'hi pot guanyar molt.

divendres, 26 de gener del 2007

Motí, avalot!

"Si ho destrossem tot entendran que estem nerviosos i que volem que les coses canviïn ja. Si parlem amablement els poderosos se'n riuran de nosaltres... no tenim cap mitjà d'expressió, ara aquesta és nostra forma de fer córrer el missatge"

[Declaracions d'un jove francès rere els incidents amb la policia en una manifestació pel dret a l'educació]


Per considerar que un avalot ha anat bé, cal que, primer, no t'agafin, i segon, hagis causat el major nombre de danys a les entitats del sistema (multinacionals, partits, instruments de l'estat...). Per tant, estar ben cobert és imprescindible.

La caputxa és la nostra aliada.

A les manifestacions antisistema, la policia sol utilitzar càmares fotogràfiques i de video. Intenten gravar els manifestants per a reconèixer-los i així tenir proves per un possible futur judici.

Altres vegades graven un grup d'activistes per veure quin és el comportament i com es mou el grup, utilitzant-ho com a mètode de control i recollida d'informació.

Per a evitar, doncs, el reconeixement, una caputxa, un mocador, o una bufanda, seran els elements més útils. És preferible no dur elements vistosos, com ara un passamuntanyes militar; ja que si et detenen després aquest element pot servir per a que t'acusin (sense proves concloents, clar) d'haver-la liat. És preferible dur una peça que et tapibé la cara, però que puguin dur ciutadans corrents.

De fet els mitjans de comunicació de masses criminalitzen la caputxa (sols cal sentir un telenotícies "un grup d'encaputxats ha...") per la seva enorme efectivitat anti repressiva.



A les manifestacions organitzades els convocants disposen d'una "comissió legal" (Alèrta solidària en el cas de les manifestacions de l'EI). Si els organitzadors reparteixen octavetes amb els telèfons d'aquests advocats, que et poden ajudar molt en cas de ser detingut no dubtis d'agafar-ne una.
En tot cas, una octaveta és fàcilment perdible, o destruïble per la policia, per tant el millor és apuntar el número al braç.

Si et detenen, el primer que has de fer és trucar a l'advocat; ell des de fora estarà lluitant per la teva lliberació.
La policia no és pas tonta, i utilitzen diverses estratègies per dividir i dissoldre la reclamació: a vegades ataquen des d'un sol flanc, a vegades des de diversos alhora per a provocar el pànic. Si la manifestació és massiva, aleshores se solen utilitzar diverses línies per a dividir el bloc en trossos (divideix i venceràs). A vegades sols colpejen les porres amb els escuts mentre avancen lentament.

Normalment el que persegueixen és dispersar el bloc, és a dir, que la gent corri presa del pànic i es disgregui. És important mantenir la calma i cridar a la calma a la gent que tinguis al voltant. (aixecant els braços, per exemple).
Si la distancia entre tu i la policia és prou gran, mantenir la calma és molt important, per què fa que la gent es tranquilitzi i se n'adoni que directament no corre perill. La cooperació, comunicació i ajuda és molt important en aquests moments.

Cal tenir en compte que la policia és molt més lenta que nosaltres, per l'equipament. Com més temps esperem sense donar-li terreny a la policia, més llibertat li estarem prenent a l'estat repressor.

Una vegada la polícia comença a avançar, per a aguantar la

posició i frenar l'avenç de la policia hi ha diversos mètodes:

-Llençament d'objectes: pedres, llambordes o similars (les ciutats estan plenes d'obres; als contenidors d'escombreries sempre hi ha coses útils).
També és molt útil tombar un contenidor de vidre: proporciona munició als manifestants durant un quart d'hora, a més de servir per fer barricades.

-Còctels Molotov: En una ampolla de vidre de mig litre (o més, com ara les de vi o cava), s'omple amb 3/4 parts de benzina, es tanca bé l'ampolla, i s'hi lliga un drap a l'extrem. Abans de llençar el còctel s'encén el drap, que haurem mullat amb gasolina i pot impressionar i fer-nos mal, i la llencem. Quan l'ampolla impacti amb el terra, es trencarà el vidre i la benzina tocarà el foc del drap, produïnt una explosió en un radi d'un metre i mig o dos metres.

-Bloqueig de carrers: És efectiu sobre tot per a obstaculitzar l'avenç dels furgons policials. Pots fer servir qualsevol cosa: contenidors de deixalles, papereres, valles d'obres, etc. Però cal tenir en compte que els furgons policials, degudament blindats, poden obrir-se pas per una barricada tant lleguera. Per això, el més segur és creuar cotxes: entre 6 o 7 manifestants d'agafa un cotxe, i en diverses vegades es porta a la entrada del carrer. Això fa molt més lent l'vançament policiar i dona temps als manifestants per a pensar i reorganitzar-se.

-Crema de cotxes: es fa servir per a enraderir més l'avan

çament de la policia. Un cotxe en flames bloquejant un carrer no pot ser retirat amb tanta facilitat; tot i que només es recomanable en casos d'emergència.

També es poden fer altres elements com ara containers, mobles...


Respecte a la estructura i organització dels manifestants, diversos són els aspectes que podem fer servir per millorar l'efectivitat:

-Descentralitzar l'acció: Crear punts autònoms de resistència, desbordant l'esquema represiu dels antiavalots. Entorpeix la comunicació i coordinació dels agents, el que ens dona un temps valuós per a actuar.

-Esquivar la policia i atacar les estructures capitalistes: Quan la represió policial és especialment dura i indiscriminada, és bo canviar la tàctica, i, en comptes d'enfrontar-nos a les unitats policials, convé atacar les estructures capitalistes més destacades, com ara els bancs o els comerços de grans empreses.


És important respectar el petit comerç. El missatg e que expressem ha d'arribar a la població en general (excepte als grans burgesos), desperant-hi simpatia.

En fi, ja sabeu, a atacar l'opressor i que no t'enxampin!

dilluns, 22 de gener del 2007

Misèria infantil


Delhi, canteres de granit. 800 menors de 15 anys hi traballen sense protecció de cap mena.

Mandsur. Canteres de pissarra. La ciutat de les viudes, així es diu perquè cap home arriba a viure més de 40 anys a causa de la Silicosis i la Tuberculosis pulmonar.

Jipur i Surat (Índia). 65.000 nens hi tallen i hi poleixen pedres precioses. 100 hores de feina a la setmana cada nen. S'hi tallen el 65% del diamants extrets al món sencer. Dormen on treballen

Fàbriques de maons al Pakistan. Nens oprimits pels deutes treballen des de les 4 del matí fins les 10 de la nit, 6 dies per setmana. El divendres les nenes han de fer servir el dia de descans per fer les feines de la llar que no han pogut fer durant la setmana.

La industria que fa servir més nens, avui per avui, és la tèxtil. Fàbriques d'alfombres a la Índia, el Pakistan, i el Nepal. Nenes lligades al teler, que son violades quan arriben als 6 o 7 anys pels deutes familiars. Colpejades i multades si s'adomen, pateixen l'eliminació del menjar com a càstig. Ajupides al teler, les postures asimètriques els hi deforma el cos, comprimint-les les vísceres, i manipulant la columna vertebral i les extremitats, degut a la seva curta edat. S'enverinen per tints i productes químics.

Tallers de joguines al sudest asiàtic, nens obrers metalúrjics de Wazanpur, nens desaiguadors a Bangladesh.

Oil kids a Karachi (nens que netejen els tancs i la bodega dels grans petrolers).

Nens fabricants de vidre de Firozabar (Índia), en tallers entre 40 i 45 graus de temperatura.

Nens fabricants de llumins i productes pirotècnics de 3 anys d'edat a Savaski (Índia), entre vapors sufocants d'àcids i risc d'explosió. Amputacions.

Nens submarinistes al sud-est asiàtic a sou de les indústries conversants (que són presons, ja que hi estan tancats).

Nens servents a tot el tercer món. Nens escombriaires a Lagos, La Paz, Ciutat de Guatemala, Calcuta, Accra, Dakar, Jakarta i sobretot Manila.

Famèlics (per a que pesin poc), nens esclaus genets de dromedaris de 6 anys d'edat del Golf Pèrsic son sotmesos a fuetecs o descàrregues elèctriques abans de les curses.

Eliminació de les nenes a Índia, Xina, Bangladesh, Indonèsia i Pakistan. Nenes mutilades als seus òrgans sexuals a Egipte, Etiopia, Nigeria, etc...

Europa: un milió de nens treballadors a Turquia, nens que viuen a les clavegueres de Bucarest o Sant Petersburg.


EEUU: nens llatinoamericans traballant a USA en el comerç, la alimentació, els serveis i sobretot a l'agricultura i les plantacions (es calculen 5 milions i mig de nens treballant il·legalment als estats units).

Nens que viuen al carrer a tota llatinoamèrica (excepte a Cuba).

Nens esclaus de Mauritania, Sudan, Myanmar: es compren i es venen. Tallers de suor (oficines de lloguer de nens esclaus) de Tailandia i Filipines. Nens rodamons a tot el món (també a Catalunya).

Bebès robats d'hospitals per a adopcions. Nenes venudes per a la prostitució que agafen la SIDA abans dels 10 anys. Mercat d'òrgans infantils. Falses adopcions, segrestos.

A Iràn les joves o adolescents condemnades a mort per la Justícia Islàmica han de ser violades pel personal de la presó per a impedir-les l'accés al paradís que l'Alcorà promet a les verges. Els "guardes de la revolució" organitzen sortejos per a designar el violador. La violació es disfressa de matrimoni temporal, procediment vigent entre els xiítes, i després de l'execució s'envia un certificat de matrimoni a la família.

*Dades extretes del llibre Els nens esclaus de Martín Monestier. (Alianza Editorial 1999, Madrid). Des d'aquí us animo a llegir-lo.

---


Com mola el capitalisme, eh? :D
Sí, és un horror això que alguns països no optin per deixar fotre el que els passi pels collons als burgesos, oi?
Realment, Veneçuela i Cuba, són dos monstres. :( Per què tothom hi és igual, i no hi ha lliure competència? :( :'(

Ho deia irònicament, evidentment.
Quan s'aturarà la burgesia? Quan pararan de vendre'ns un discurs progre, quan hi ha gent morint-se de gana per la seva conseqüència directe??
Fins que el desastre, la misèria i la fam no arribin a l'actual 1r món no es podrà parar? O fins hi tot quan arribi ens sotmetrà, amb unes condicions semblants a les de l'actual 3r món?


Ciutadans, no gireu al cap. El problema hi és i és real. Només amb l'acció directa podrem evitar que, ara sí, la burgesia ens sotmeti.

diumenge, 21 de gener del 2007

Audiència nacional: poder ilegítim.

"A la transició les injustícies es van acabar"
"A la transició el terrorisme d'estat va desaparèixer"
"Les coses van millorar molt durant la transició"

Cites com aquestes són normals.

Molta gent creu, induïda pels grans mitjans de comunicació; que a la transició es va passar d'un estat totalitari i feixista a una democràcia oberta i participativa, respectuosa de la llibertat de tothom.

Avui us parlaré d'uns dels exemples pels quals podem considerar que l'estructura actual és idèntica a la de fa 35 anys.

Em refereixo a l'Audència nacional.
Aquest organisme decideix sobre els crims contra els personatges molt importants de l'estat (com ara el Rei, president de govern...); i sobre crims de molta importància com ara terrorisme, falsificació de moneda...

L'Audiència nacional fou creada el 4 de Gener de 1977.
Si ens preocupem a veure al BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) d'aquell dia, veurem que sols hi van haver tres modificacions:
1.-Es dissol el Tribunal d'Ordre Públic franquista.
2.-Es crea un nou jutjat, l'Audiència nacional.
3.-Es transmeten les competències i efectes del Tribunal d'Ordre Públic a l'Audiència nacional.

Com sabreu, el TOP es dedicava bàsicament a "el exterminio de los rojos y indiseables", i era l'òrgan legal (en la legalitat del règim franquista, ja que legitimitat no en podia tenir) encarregat d'imputar i eliminar els enemics del règim.

L'estructura interna, el que fa referència a les competències, propietats i obligacions, del tribunal no va canviar, doncs. Tot i això, podríeu pensar que del TOP a l'Audiència nacional hi va haver algun canvi, i que per tant, no és el mateix: doncs no.

Després del 4 de Gener de 1977, els jutges, els secretaris, els fiscals i tot el funcionariat de l'audiència nacional, eren exactament els mateixos que un mes abans, amb el TOP.
Els mateixos que abans jutjaven els "rojos" ara jutgen els que "atempten contra la llibertat d'expressió i la legitimitat democràtica".

Podríeu pensar, però, que, tot i no canviar els encarregats de la llei, podria haver canviat la llei.
Doncs tampoc. El codi penal, avui en dia, continua sent el de l'any 1973, fet amb el dictador feixista encara viu. La llei d'enjudiciament, sortosament, continua sent la mateixa des de 1888.

Senyors pseudodemòcrates, antics franquistes; no ompliu el cap de la població amb bajanades de règim de llibertat. Abans en deieu rojos i ara en dieu vandàlics? D'acord, però no negueu la farsa de la transició i que ara estem igual que fa 35 anys. Ha canviat la façana, però no l'interior.