"Si ho destrossem tot entendran que estem nerviosos i que volem que les coses canviïn ja. Si parlem amablement els poderosos se'n riuran de nosaltres... no tenim cap mitjà d'expressió, ara aquesta és nostra forma de fer córrer el missatge"[Declaracions d'un jove francès rere els incidents amb la policia en una manifestació pel dret a l'educació]
Per considerar que un avalot ha anat bé, cal que, primer, no t'agafin, i segon, hagis causat el major nombre de danys a les entitats del sistema (multinacionals, partits, instruments de l'estat...). Per tant, estar ben cobert és imprescindible.
La caputxa és la nostra aliada.
A les manifestacions antisistema, la policia sol utilitzar càmares fotogràfiques i de video. Intenten gravar els manifestants per a reconèixer-los i així tenir proves per un possible futur judici.
Altres vegades graven un grup d'activistes per veure quin és el comportament i com es mou el grup, utilitzant-ho com a mètode de control i recollida d'informació.
Per a evitar, doncs, el reconeixement, una caputxa, un mocador, o una bufanda, seran els elements més útils. És preferible no dur elements vistosos, com ara un passamuntanyes militar; ja que si et detenen després aquest element pot servir per a que t'acusin (sense proves concloents, clar) d'haver-la liat. És preferible dur una peça que et tapibé la cara, però que puguin dur ciutadans corrents.
De fet els mitjans de comunicació de masses criminalitzen la caputxa (sols cal sentir un telenotícies "un grup d'encaputxats ha...") per la seva enorme efectivitat anti repressiva.
A les manifestacions organitzades els convocants disposen d'una "comissió legal" (Alèrta solidària en el cas de les manifestacions de l'EI). Si els organitzadors reparteixen octavetes amb els telèfons d'aquests advocats, que et poden ajudar molt en cas de ser detingut no dubtis d'agafar-ne una.
En tot cas, una octaveta és fàcilment perdible, o destruïble per la policia, per tant el millor és apuntar el número al braç.
Si et detenen, el primer que has de fer és trucar a l'advocat; ell des de fora estarà lluitant per la teva lliberació.
La policia no és pas tonta, i utilitzen diverses estratègies per dividir i dissoldre la reclamació: a vegades ataquen des d'un sol flanc, a vegades des de diversos alhora per a provocar el pànic. Si la manifestació és massiva, aleshores se solen utilitzar diverses línies per a dividir el bloc en trossos (divideix i venceràs). A vegades sols colpejen les porres amb els escuts mentre avancen lentament.
Normalment el que persegueixen és dispersar el bloc, és a dir, que la gent corri presa del pànic i es disgregui. És important mantenir la calma i cridar a la calma a la gent que tinguis al voltant. (aixecant els braços, per exemple).
Si la distancia entre tu i la policia és prou gran, mantenir la calma és molt important, per què fa que la gent es tranquilitzi i se n'adoni que directament no corre perill. La cooperació, comunicació i ajuda és molt important en aquests moments.
Cal tenir en compte que la policia és molt més lenta que nosaltres, per l'equipament. Com més temps esperem sense donar-li terreny a la policia, més llibertat li estarem prenent a l'estat repressor.
Una vegada la polícia comença a avançar, per a aguantar la
posició i frenar l'avenç de la policia hi ha diversos mètodes:
-Llençament d'objectes: pedres, llambordes o similars (les ciutats estan plenes d'obres; als contenidors d'escombreries sempre hi ha coses útils).
També és molt útil tombar un contenidor de vidre: proporciona munició als manifestants durant un quart d'hora, a més de servir per fer barricades.
-Còctels Molotov: En una ampolla de vidre de mig litre (o més, com ara les de vi o cava), s'omple amb 3/4 parts de benzina, es tanca bé l'ampolla, i s'hi lliga un drap a l'extrem. Abans de llençar el còctel s'encén el drap, que haurem mullat amb gasolina i pot impressionar i fer-nos mal, i la llencem. Quan l'ampolla impacti amb el terra, es trencarà el vidre i la benzina tocarà el foc del drap, produïnt una explosió en un radi d'un metre i mig o dos metres.
-Bloqueig de carrers: És efectiu sobre tot per a obstaculitzar l'avenç dels furgons policials. Pots fer servir qualsevol cosa: contenidors de deixalles, papereres, valles d'obres, etc. Però cal tenir en compte que els furgons policials, degudament blindats, poden obrir-se pas per una barricada tant lleguera. Per això, el més segur és creuar cotxes: entre 6 o 7 manifestants d'agafa un cotxe, i en diverses vegades es porta a la entrada del carrer. Això fa molt més lent l'vançament policiar i dona temps als manifestants per a pensar i reorganitzar-se.
-Crema de cotxes: es fa servir per a enraderir més l'avan
çament de la policia. Un cotxe en flames bloquejant un carrer no pot ser retirat amb tanta facilitat; tot i que només es recomanable en casos d'emergència.
També es poden fer altres elements com ara containers, mobles...
Respecte a la estructura i organització dels manifestants, diversos són els aspectes que podem fer servir per millorar l'efectivitat:
-Descentralitzar l'acció: Crear punts autònoms de resistència, desbordant l'esquema represiu dels antiavalots. Entorpeix la comunicació i coordinació dels agents, el que ens dona un temps valuós per a actuar.
-Esquivar la policia i atacar les estructures capitalistes: Quan la represió policial és especialment dura i indiscriminada, és bo canviar la tàctica, i, en comptes d'enfrontar-nos a les unitats policials, convé atacar les estructures capitalistes més destacades, com ara els bancs o els comerços de grans empreses.
És important respectar el petit comerç. El missatg e que expressem ha d'arribar a la població en general (excepte als grans burgesos), desperant-hi simpatia.
En fi, ja sabeu, a atacar l'opressor i que no t'enxampin!
No obstant, veure aquesta imatge símbol de la seva decadència m'alegra. Aquests són els defensors de la unitat d'Espanya?
