
Un cop visitat el bonic poble de Moguer (ple de cases blanques d'estil andalús) vam seguir la ruta turística que indicava el "moll" de Palos, on van fletar una de les caravel·les, si no recordo malament
Vam arribar fins a la vora del riu, que és a cinc-cents metres de la darrera casa de Moguer i a un kilòmetre i pico de la plaça de Moguer, la qual cosa fa evident que Moguer era un poble que vivia a esquenes del riu, en aquell temps (i encara ara) riu que passa per una zona d'aiguamolls de molt gran extensió. Cal remarcar que al dit "moll" o "port" de Moguer no hi ha cap barca ni n'hi ha hagut mai. L'absència de tradició marinera és total i absolutament evident, i sobretot en aquella època on les malalties eren molt més letals que avui dia i les condicions d'higiene eren molt més precàries. Per tant és absolutament impossible que salpés de Moguer cap caravel·la, a no ser que fos una caravel·la Hovercraft.Un cop vam veure que de Moguer no va salpar mai dels mais cap caravel·la (fins i tot en un cartell turístic de la població hi diu "cuesta creer que de Moguer saliera una carabela"), ens vam dirigir a Palos de la Frontera, un poble semblant a Moguer però amb menys encant i possiblement més nou. De vila fortificada "nasti de plasti", i el "castell" són dues totxanes d'amunt d'un petit turó... O sigui: res.Palos és com Moguer: un poble que dóna l'esquena al riu. Podem dir el mateix que hem dit de Moguer, però afegint-hi que el suposat "port" encara és més lluny del poble que el suposat port de Moguer. Les condicions d'aiguamoll encara són més evidents, i el poble o el govern espanyol hi han construït un moll de fusta per intentar colar la ficció inventada. Fang i més fang, és l'única cosa que s'hi pot veure...
En Jordi Bilbeny em va indicar que les caravel·les tenien un calat d'uns 3 metres aproximadament, i que per poder anar segures el riu havia de tenir una fondària de com a mínim el doble de metres. Tenint en compte que la zona és absolutament plana i molt extensa d'àrea, per aconseguir 8 metres de fondrària caldria un fluxe d'aigua enorme, i quan dic enorme vull dir: REALMENT enorme. En Marc, però, va fer una indicació molt encertada: és impossible que el riu arribés a la fondària de 8 metres, ja que això implicaria un desnivell altíssim respecte el mar atlàntic amb el que comunica... I de fet resulta que el riu creix amb la marea... Per tant torna a ésser impossible, tant ara com fa 500 anys, que s'hi aconseguís una fondària de 8 metres, o de 6 o de 5. Ni tant sols de 3, diria jo... I a això hi hem de sumar dues coses: el Monastir de la Ràbida és a uns 8-10 metres d'alçada sobre el nivell del riu. Que potser era un monastir Venecià?
Una altra cosa que apuntaré és l'inexistència d'arbres i, per tant, de fusta. Actualment hi ha pins plantats de fa poques dècades. També hi ha eucaliptus, però fora d'aquests arbres, tots ben alineats i agrupats, i aïllats d'un paisatge àrid i desèrtic, no hi ha res més: només matolls... I dic jo: es poden construir caravel·les amb només matolls?
Si voleu conèixer més evidències de per què Colom no pugué salpar d'allà, visiteu la web http://xaroussek.blogspot.com/ , on també trobareu articles de gran interès sobre altres temes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada