Friso perquè el tribunal suprem digui que l’estatut sobrepassa la intocable constitució espanyola. Friso perquè l’estatut pateixi una nova retallada.
Friso perquè continuem exactament igual que ara, si no pitjor.
El poble català, adormit durant molts anys, no podrà mostar-se impassible davant una privació de drets tant evident, on la democràcia és sinònim de dictadura de la majoria.
Realment l’estatut aprovat pel parlament el 30 de setembre del 2005 no era res. No assegurava un reconeixement a la nostra única identitat, la catalana.
Tot i així, aquell estatut ha esdevingut un símbol pels nacionalistes moderats.
Si ens neguen fins i tot aquest estatut de pena, què podem esperar dels dominadors veïns?
Si realment aquest estatut es retalla més, haurà arribat el moment definitiu per passar a l’acció: un poble que està fart de baixar-se els pantalons i fer-ho sense vaselina, lluitarà per passar pàgina cap a un futur on no es depengui dels capritxos de l’amo.
Per cada putada que ens fan, 50.000 catalans més comprenen que en aquest estat no hi fem res.
El marc constitucional s’esgota, companys. S’acosta l’era de la independència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada